El propòsit de l'educació

Per Krishnamurti

 Per què anem a l'escola? Per què aprenem múltiples matèries?, Per què vam aprovar exàmens i competim els uns amb els altres per aconseguir millors qualificacions? ¿Quin sentit té tota aquesta anomenada educació i què és el que implica? És una pregunta important, per a estudiants, pares i mestres. Per què passem per l'esforç de rebre educació? És merament per tal d'aprovar alguns exàmens i obtenir una feina? O l'educació té com a funció la de preparar-nos, mentre som joves, per a comprendre el procés total de la vida? Cal tenir una feina i guanyar-se la pròpia subsistència. Però ... ¿Això és tot? ¿Se'ns educa només per això?.

Ara bé, el propòsit de l'educació, és ajudar merament a que s'ajustin al patró d'aquest corrupte ordre social, o la seva funció és donar-los llibertat, completa llibertat per créixer i crear una societat diferent, un món nou? Necessitem tenir aquesta llibertat, no en el futur sinó ara, o en cas contrari podem ser tots destruïts.

Hem de crear una atmosfera de llibertat perquè puguem viure i descobrir allò que és veritable, perquè arribem a ser intel · ligents i tinguem la capacitat d'enfrontar al món i comprendre-ho, no simplement ajustar-nos a ell; perquè en l'intern, en el  psicològic , en el fons, es troben en constant estat de rebel · lió, perquè són només els que es rebel · len constantment els que descobreixen la veritat, no l'home que s'emmotlla, que segueix alguna tradició. Només quan un està constantment inquirint, observant, aprenent, troba Déu, la veritat o l'amor, i vostès no poden inquirir, observar, aprendre, no poden estar profundament alertes si tenen por. No hi ha dubte, doncs, que el propòsit de l'educació és el d'eradicar, tant interna com externament, aquesta por que destrueix el pensament humà, la relació humana i l'amor. (*)Saben el que això significa, l'extraordinari que seria crear una atmosfera sense por? I hem de crear-la, perquè veiem que el món està atrapat en guerres interminables, el condueixen els polítics, que sempre estan a la recerca del poder, és un món d'advocats, policies i soldats, un món de persones ambicioses, homes i dones, tots anhelant posició i lluitant unes contra les altres per aconseguir-la. Després hi ha els que es titulen sants, els gurus religiosos amb els seus seguidors; també ells volen poder, posició, prestigi, aquí oa la propera vida. És un món insensat, completament confós, on el comunista lluita contra el capitalista, el socialista resisteix a tots dos, i cadascú està en contra d'algú, lluitant per arribar a un lloc segur, a una posició de poder o benestar material. El món està estripat per creences en conflicte, per diferències de casta o de classe, per nacionalitats separatistes, per totes les formes d'estupidesa i crueltat, i aquest és el món en què se'ls educa perquè encaixin en ell. Els hi estimula perquè encaixin en l'estructura d'aquesta societat desastrosa.La vida és realment molt bella, i només podrem apreciar la seva riquesa, la seva profunditat, la seva extraordinària bellesa, quan ens rebel · lem contra tot - contra la religió organitzada, contra la tradició, contra aquesta societat corrupta, - de manera que, com a éssers humans , puguem descobrir per nosaltres mateixos el que és veritable. No imitar, sinó descobrir, això és l'educació, oi?.És molt fàcil d'ajustar al que els diuen, els seus mestres o la societat. És una manera segura i còmoda de viure, però això no és viure, perquè en això hi ha temor, deteriorament, mort. Viure és descobrir per un mateix allò que és veritable, i un pot fer això únicament quan hi ha llibertat, quan hi ha una constant revolució interna.

Però a vostès no se'ls alimenta perquè facin això; poques persones els encoratjar perquè facin això; poques persones els diran que qüestionin, que descobreixin per vosaltres mateixos que és Déu, perquè si es rebel · laran es tornarien un perill per tot el que és fals. Els seus pares i la societat desitgen que visquin segurs, i també vostès volen viure sense cap risc. Viure així vol dir generalment viure en la imitació i, per tant, en la por. I el sentit de l'educació és, certament, el d'ajudar-nos a cadascun de nosaltres a que visquem lliurement i sense por. I per crear una atmosfera en la qual no existeixi el temor es requereix de moltíssima reflexió, tant de part de vostès com del mestre, de l'educador.¿I potser no és el veritable propòsit de l'educació conrear en l'home la intel · ligència que tractarà de trobar la resposta a tots aquests problemes? Sabem què és la intel · ligència? És sens dubte, la capacitat de pensar lliurement, sense por, sense formula alguna, de manera que puguem començar a descobrir per si mateixos allò que és real, veritable, però si estem atemorits mai serem intel · ligents. Qualsevol forma d'ambició, espiritual o mundana, engendra ansietat, por, per tant, l'ambició no ajuda a produir una ment clara, senzilla, directa i, en conseqüència, intel · ligent.És realment important viure en un ambient on no existeixi la por. Gairebé tots nosaltres, a mesura que envellim, ens tornem temorosos de viure, de perdre una ocupació; temorosos de la tradició, del que pugui dir de nosaltres el veí, o la nostra esposa o marit, temorosos de la mort. La majoria de nosaltres té por, en una forma o altra, i on hi ha por no hi ha intel · ligència. I, no és possible per a nosaltres, mentre som joves, estar en un ambient on no hi hagi por sinó més aviat una atmosfera de llibertat no només per fer el que ens plagui, sinó per comprendre tot el procés del viure?.Per cert que la vida no és tan sols una ocupació, una ocupació, la vida és una cosa extraordinàriament ampli i profund, és un gran misteri, un regne immens en el qual funcionem com a éssers humans. Si ens preparem tan sols per guanyar-nos la subsistència, perdrem tot el sentit de la vida, i comprendre la vida és molt més important de preparar merament per als exàmens i tornar-nos molt destres en matemàtiques, física o el que sigui.Per tant, tant si som mestres com estudiants, no és fonamental que ens preguntem per què eduquem o se'ns educa? I quin significat té la vida? No és la vida una cosa extraordinària? La vida és el pobre i és el ric, és la constant batalla entre grups, races i nacions, la vida és meditació, la vida és el que anomenem religió, i és també les subtils, ocultes coses de la ment: les passions, les ambicions, les enveges, els temors, els èxits i les ansietats. Tot això i molt més és la vida.En pensar una nova Escola, intentem fer alguna cosa diferent. L'intent no consisteix només en educar acadèmicament fins als nivells establerts, sinó també cultivar una comprensió, una investigació dins de la total estructura de l'ésser humà. Els estudiants arriben ja condicionats, de manera que aquí comença la dificultat. Un ha de ajudar-los a lliurar no només del condicionament general, sinó també al fet que investiguin molt més profundament.Ningú pot conduir a una altra persona cap a la veritat, a la recta conducta, a la classe correcta, ningú, perquè cada un de nosaltres és responsable de si mateix i no depèn de ningú en absolut. La intenció d'aquest nou model d'escola és conrear una ment, un cervell que sigui holístic, que adquireixi coneixements per actuar en el món però sense descuidar la naturalesa psicològica de l'home, perquè això és molt més important que la carrera acadèmica. Aparentment, certa classe d'educació és necessària per tenir la capacitat de guanyar-se la vida en el món actual, en l'actual civilització (sigui el que sigui aquesta civilització), i tant les escoles occidentals com les orientals estan descuidant l'altra banda, que és molt més gran i profund. Però aquí estem tractant de fer ambdues coses.El propòsit de l'educacióNo es pot aprendre si no es disposa de temps lliure, és a dir, temps per a un mateix, temps per escoltar als altres, temps per investigar. Un lloc així és una Escola.Escoles així han existit per milers d'anys.Des dels temps de l'antiga Grècia i l'antiga Índia, les escoles han estat llocs on un aprèn.


Certament, l'educació no té sentit si no és que ens ajudi a comprendre la vasta extensió de la vida amb totes les seves subtileses, amb els seus dolors i les seves alegries, amb la seva extraordinària bellesa. Podrem aconseguir títols acadèmics i obtenir un lloc molt bo, però ¿Després què? Quin és el sentit de tot això si en el procés la ment s'omple, es fatiga, es torna estúpida?. Per tant, mentre som joves, no hauríem d'aspirar a descobrir què és la vida en la seva totalitat?
 Les Escoles modernes a tot el món conreen merament una part del cervell, la qual s'ocupa d'adquirir coneixements, tecnologia, ciències, biologia, teologia i coses per l'estil. Aquestes escoles només s'interessen en el cultiu d'una secció particular del cervell, la qual adquireix moltíssim coneixement, coneixement extern. Aquest coneixement pot ser emprat hàbilment per guanyar-se la vida o maldestrament, depèn de la persona.